SastreMarín Group_Mesa de trabajo 1

La custòdia compartida en supòsits de violència de gènere

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin

Es conegut que, des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront a la violència, s’impossibilitaria l’atribució d’una guarda i custòdia compartida (article 92.7 Codi Civil), o bé d’un règim de visites (article 94 Codi Civil) quan el progenitor en qüestió estigués incurs en un procediment penal per, presumptament, haver atemptat contra la vida, integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual contra l’altre cònjuge o el fill, o en el cas d’existir indicis fundats de violència domèstica o de gènere.

Essent així, hem de fer notar que aquesta nova reforma pot entrar en contradicció amb la presumpció d’innocència consagrada a l’article 24.2 Carta Magna. Això és degut a que per una mera presentació de denuncia i posterior incoació de diligències penals, suposaria un obstacle insalvable en ares de que qualsevol menor pogués gaudir d’un règim de custòdia compartida amb ambdós progenitors, encara sense existir ni tan sols sentència condemnatòria.

Igual qüestionament s’hauria de fer respecte de l’article 10.1 de la Constitució Espanyola, que consagra la dignitat de les persones; l’article 14, relatiu a la igualtat, entre d’altres molts.

Així ho ha entès el Jugat de Primera Instància 7 de Móstoles, que recentment ha plantejar qüestió d’inconstitucionalitat en lo que concerneix a l’article 94 Codi Civil pels motius ja exposats amb anterioritat.

De moment estem a l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional sobre aquesta matèria. De tota manera, a la conclusió provisional sembla que l’article 92.7 i el 94 CC poden tenir problemes seriosos de constitucionalitat.

Les falses denuncies a la custòdia compartida.

D’altra banda, existeix el fenomen de les denuncies creuades, fenomen el qual es caracteritza per que ambdós progenitors es denuncien mútuament. Ambdós s’imputen delictes dels quals, no en poques ocasions, resulten absolts. Aquest fet no fa sinó posar en evidència, encara més, la controvertida naturalesa d’aquests articles. I això per no exposar supòsits de denuncies falses, independentment del progenitor que la va interposar.

Que succeiria en el cas d’haver sigut denegada una custòdia compartida per l’existència d’un procediment penal contra un dels progenitors per un dels delictes abans esmentat, i posteriorment haver estat el progenitor absolt?

Segons el que estableix la Jurisprudència, cada cas ha de ser sempre atès de forma concreta i sempre a favor de l’interès del menor. D’altre banda, el fet de positivitzar-se aquesta impossibilitat pot no fer justícia i, consegüentment, pot ser contraproduent per als propis menors.

Per a finalitzar, és necessari indicar la recent sentència del Tribunal Suprem STS 228/2022 del 28 de març. En ella ha assenyalat que, una vegada complida la pena imposada en seu penal, i cancel·lats els antecedents que corresponguin, no existeix impediment per a fixar una custòdia compartida, extrem que es revela com un element esperançador.

En Sastre & Marín disposem d’un servei especialitzat d’atenció enfront de situacions de divorcis o negociacions de custòdia. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres si necessites que t’assessorem.

Altres articles semblants:

el delicte d'usurpació

El delicte lleu d’usurpació

Alguna vegada li han ocupat un immoble de la seva propietat? El delicte lleu d’usurpació, lluny de ser una anomalia, sembla haver

secret empresarial

El secret empresarial

La protecció del secret empresarial és un aspecte altament important al nostre tràfic mercantil. A més a més de per com és