SastreMarín Group_Mesa de trabajo 1

La nul·litat de l’IRPH en les hipoteques

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin

El préstec hipotecari es i ha estat una gran font de finançament per molts consumidors a Espanya per poder adquirir un habitatge. Un dels índexs que els bancs i caixes d’estalvis (sobretot a Catalunya) han utilitzat es l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH).

En els darrers anys s’ha qüestionat per molts col·lectius l’abusivitat de l’aplicació del referit índex, ja que es un índex que ha resultat més car, en detriment del consumidor, que l’aplicació de l’Euríbor. (Un altre índex que les entitats bancàries utilitzen). Això es degut a què l’IRPH es el càlcul de la mitjana dels tipus d’interès mitjans ponderats dels préstecs hipotecaris que s’han atorgat per part de bancs, caixes d’estalvi i entitats per un termini igual o superior a tres anys per la compra d’habitatge. Però es que aquest tipus d’interès mitjà del mercat incorpora també les comissions que cobren els bancs per l’atorgament dels préstecs i les despeses que comporta la seva concessió.

El tribunal de Justícia Europeu avala la seva abusivitat

Les dues Interlocutòries del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) C-79/2021 i C-665-20 s’han pronunciat sobre l’abusivitat de les clàusules d’interessos ordinaris que es fixen en base a l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH).

En les interlocutòries el TJUE manifesta que correspon al jutge nacional determinar si la fórmula de càlcul del tipus d’interès corresponent a l’IRPH pot ser comprensible per part d’un consumidor i, per tant que aquest tingui accés a entendre les conseqüències econòmiques de la seva aplicació. Entén el TJUE que la clàusula, per sí sola, no pot ser entesa com a abusiva i ser poc transparent, ja que es publica el càlcul de l’índex en el Boletín Oficial del Estado (BOE) i es elaborada pel Banc d’Espanya.

En aquest sentit, el tribunal dispensa a les entitats de crèdit de proporcionar al consumidor informació en relació a l’evolució que ha tingut l’IRPH en comparació amb almenys un índex diferent (com pot ser l’Euríbor) en els dos anys anteriors a la formalització del préstec hipotecari.

La manca de transparència també és abusiva

A més a més, indica que si una clàusula no està redactada en el contracte de préstec de forma clara i comprensible per part de l’entitat bancària no significa que la clàusula de l’IRPH sigui nul·la. La referida clàusula serà abusiva quan existeixi falta de transparència per part del banc.

Aquesta referida falta de transparència es materialitza en el fet en què l’entitat de crèdit no ha facilitat informació suficient perquè el consumidor entengui les conseqüències econòmiques d’allò que accepta en el nostre cas, les conseqüències econòmiques d’aplicar l’IRPH, així com sobre la forma de calcular els interessos ordinaris que li seran cobrats. Per aquest motiu, es evident que el banc no té l’obligació d’haver proporcionat un follet informatiu en què s’informi de les condicions precontractuals del préstec, sempre que s’hagi informat al client de les conseqüències econòmiques de l’acceptació de les seves condicions.

El banc ha de retornar la diferència d’interessos cobrats

En quan a les conseqüències de la nul·litat en la inclusió de la referida clàusula en el contracte, el TJUE estableix que es podrà substituir l’IRPH per un altre índex (per exemple, l’Euríbor). També el consumidor podrà optar per retornar, tot de cop, el capital que l’entitat bancària li va prestar i que li faltava per retornar. Evidentment, l’altre conseqüència econòmica pel consumidor serà la devolució, per l’entitat bancària, de la diferència existent entre el que s’ha cobrat d’interessos amb l’aplicació de l’IRPH fins al moment de la declaració de la seva nul·litat, i el que realment el banc hagués cobrat amb l’aplicació del nou índex d’interessos ordinaris.

El que els tribunals nacionals i el TJUE posen molt d’èmfasi es que cal estudiar les circumstàncies de cada cas concret: l’escriptura de préstec hipotecari i la informació i documentació que ha estat facilitada (o que el consumidor tenia accés) per l’entitat bancària.

A Sastre Marín Advocats estem a la vostra disposició per qualsevol consulta relativa a aquesta qüestió, a la vista de l’experiència que tenim en aquests tipus d’assumptes, vetllant pels interessos dels consumidors.

 

Altres articles semblants: